"las pequeñas cosas de la vida"

Sentia com les gotes d'aigua calenta encara lliscaven per la meva cara, els meus pits, el meu ventre...y de sobte; obro els ulls. "És ara Laura". Canvio l'aixeta cap el canto dret, l’aigua comensa a refredar-se, cada cop mes... "És superior a mi, no puc" (...) "Si que pots. I sinó, perquè? les paraules se les emporta el vent. És ara o mai".
Un esglai.
Noto com l'aigua gelada cau pel cap, els ulls i altre cop pels pits, el ventre... fins el dit petit del peu. Un somriure a la cara. "Per fi"


Ara si, ara a per totes, a seguir LLUITAN per el que realment m’importa, m’omple...